Avaluació psicològica en adults amb TDAH
El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn sovint diagnosticat durant la infància i l’adolescència, però que en alguns casos passa desapercebut en aquestes edats i persisteix en l’edat adulta ocasionant problemes a la persona que el pateix.
El Manual Diagnòstic (DSM-V) diu que el TDAH es caracteritza per símptomes fonamentals de dèficit d’atenció i/o hiperactivitat/impulsivitat, presents des de la infància i que evolucionen al llarg de la vida en funció de cada cas. Dins del TDAH pot predominar el dèficit d’atenció, la hiperactivitat/impulsivitat o ambdós. En algunes persones els símptomes poden millorar notablement amb els anys però en altres aquests persisteixen amb l’edat.
Les dificultats que es poden haver mostrat al llarg de la infància i l’adolescència són:
- Dificultats per seguir uns estudis acadèmics , malgrat tenir unes capacitats adequades.
- Dificultats per mantenir l’atenció de forma selectiva i sostinguda amb capacitat per ignorar els estímuls que distreuen per mantenir l’atenció en la tasca que s’està realitzant.
- Hiperactivitat o dificultat per mantenir una conducta calmada, que fa que el pacient necessiti estar físicament actiu, en moviment.
Reconèixer que les dificultats funcionals i d'afrontament de llarga durada provenen d'un TDAH no reconegut fins ara ajuda a donar sentit a aquestes frustracions confuses.
Símptomes específics dels adults amb TDAH
- Inatenció: els dominis d’inatenció, distracció i poca concentració sostinguda són els més persistents al llarg del desenvolupament i sovint són la principal font de dificultat per als adults amb TDAH.
- Dificultats en el desenvolupament d’una feina i en el lloc de treball, degut a una actitud despistada, i a oblidar o perdre coses importants.
- Dificultat per mantenir una estabilitat tant laboral com en les relacions afectives.
- Hiperactivitat/impulsivitat: la hiperactivitat motora disminueix amb l'edat a causa del desenvolupament del cervell. No obstant això, els adults amb TDAH sovint descriuen una sensació interna d'inquietud. L'indicador clau és que no completen les tasques o que el seu excés d'activitat desvia el temps i l'esforç de les tasques de major prioritat. Fins i tot quan intenta relaxar-se, un adult amb TDAH pot descriure la incapacitat “d'apagar el seu cervell”. La impulsivitat verbal és un problema per a molts adults amb TDAH. En el millor dels casos, els adults aprenen a mantenir un comportament adequat però poden sentir una sensació d’inquietud interna.
- Tendència a comportar-se de forma impulsiva, sense avaluar les conseqüències del comportament. Problemes derivats de la impulsivitat com són el consum de tòxics, la conducció de vehicles a molta velocitat o altres problemes amb la justícia.
- Funcions executives: el TDAH s'entén cada cop més com un trastorn del desenvolupament de la alteració de la regulació de les FFEE que proporciona la capacitat de definir, organitzar i promulgar plans a través del temps, sovint en concert amb altres i utilitzant mitjans socials, per aconseguir beneficis a llarg termini i potser fins i tot comporta un cost a curt termini.
- Disregularització emocional. Com a conseqüència d’aquests problemes poden aparèixer estats depressius o d’ansietat, ja que hi ha una gran superposició entre els símptomes del TDAH i altres afeccions psiquiàtriques i mèdiques. A més, els adults amb TDAH sovint presenten almenys un trastorn coexistent.
Avaluació neurospciològica en adults amb TDAH
- Entrevista clínica: història familiar, història escolar, rendiment acadèmic, funcionament laboral, habilitats socials, historial mèdic i psiquiàtric.
- Avaluació neuropsicològica: les proves breus de la memòria de treball, la memòria de treball espacial, les tasques de fluïdesa o de rendiment cognitiu proporcionen mesures dels dèficits d'habilitats comuns en adults amb TDAH.
- Sessió de devolució de resultats.
L'avaluació dels adults per al TDAH inclou establir la presència no només de símptomes inadequats per al desenvolupament o d'altres criteris diagnòstics del DSM-5, sinó també de dèficits neuropsicològics associats, comorbiditat, deficiències no representades en el DSM-V i altres fonts d'angoixa.
